Tria la teva aventura

Això no funciona

2012-01-29T21:20:00.000+01:00

Pels que som de lletres -i suposo que els que s'hi defensen bé de números també, aquest llibre pot ser-nos útil per saber i entendre més sobre el nostre sistema econòmic, però que no tothom té la capacitat d'explicar-ho amb la claretat amb què ho fa Arcadi Olivertes. I dic entendre, no pas comprendre:

"Una economia que permet que, havent-hi medicaments, la gent mori de SIDA, que permet que havent-hi aigua la gent no tingui aigua i que permet que havent-hi aliments la gent es mori de gana, és senzillament una economia que funciona malament".

La breu xerrada d'Arcadi Oliveres adreçada als alumnes d'una escola i transcrita en aquest llibre, ens explica en què consisteix l'economia: què és una economia sana i una economia malalta, i quines són les veritables causes de la crisi.

Sobretot és un llibre didàctic, on els nens formulen preguntes intel·ligents.

Un altre llibre que he llegit d'aquest autor i que també és del tot recomanable és "Contra la fam i la guerra", on les estadístiques reals prenen forma per "desemmascarar tots el interessos que s’amaguen darrere els conflictes i les desigualtats. El seu ideari desmunta les teories del capitalisme més salvatge i proposa tot un món d’alternatives viables".

Bona lectura!

Arbres de Nadal (Bones festes!)

2011-12-24T16:36:00.002+01:00

Per un Nadal més sostenible, us deixo amb algunes idees decoratives per a l'arbre de Nadal (diuen sempre que més val tard que mai).

I aquí la imatge general d'un dels arbres que vaig trobar a París, fet d'ampolles de plàstic reciclades.

Aquest és el meu arbre, fet d'un llibre vell, també aprofitant materials com botons, retalls de paper... per a un món més sostenible!

Aprofito l'ocasió per desitjar-vos unes bones festes i que durant la resta d'any i sempre no hi falti l'amor!

Encordades

2011-11-20T22:51:00.001+01:00

ENCORDADES from gerard montero on Vimeo.

Us recomano enormement el documental Encordades, vist avui al 29è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Crec que sap captar molt bé la passió per la muntanya de les dones alpinistes i escaladores catalanes de diferents èpoques. Ens expliquen la lluita personal que han protagonitzat per fer realitat els seus "somnis d'alçada".

Trobo de gran valor donar veu i imatge a aquestes dones que han protagonitzat la història de l'alpinisme i l'escalada a Catalunya, no sempre han estat reconegudes com es mereixien. Són testimonis de la seva lluita personal en l'esport, en el que a la vegada sobrepassen barreres i estereotips (en una anterior ocasió ja en vaig parlar).

Val a dir que des de la meva experiència de més de deu anys en l'esport femení, ha estat molt emotiu veure aquest documental, i no he estat -ni de bon tros- l'única persona de la sala a qui se li ha fet un nus a la gola.

Les protagonistes són Helena Alemán, Ester Sabadell, Mònica Verge, Elisabet Vergès i Carme Romeu.

Aquest documental ha estat guardonat amb al premi millor documental de muntanya al Kendal Mountain Film Festival i al Millor Documental Nacional de Muntanya 2011 al Festival Unnim de Cinema de Muntanya de Torelló.

+ info: Gerard Montero: “Las mujeres lo han tenido difícil en la montaña”

L'experiència (de les emocions)

2011-11-11T13:39:00.001+01:00

Aldous Huxley: "L'experiència no és el que et passa, sinó el que fas amb el que et passa".
Fridja: "Les emocions ens diuen quins fets són veritablement importants per a la nostra vida".

(Dels coneixements apresos en un curs molt interessant i en que caldrà treballar-hi!).

Imatge: Tria la teva aventura

Per un poble sense cames però que camina

2011-10-12T19:15:00.000+02:00

"Tú no puedes comprar al viento.
Tú no puedes comprar al sol.
Tú no puedes comprar la lluvia.
Tú no puedes comprar el calor.
Tú no puedes comprar las nubes.
Tú no puedes comprar los colores.
Tú no puedes comprar mi alegría.
Tú no puedes comprar mis dolores"

Una cançó molt apropiada per una data com avui...

Latinoamerica / Calle 13

A una pista de gel

2011-09-03T14:17:00.003+02:00

..."En sincronia i a màxima velocitat,
te'n vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf.
Te fas sa morta i jo vaig alerta,
feim una curva oberta,
agaf energia i t´aixec només amb una mà"...

La hisòria de la cançó Calgary 88 (Antònia Font) és semblant a aquesta
I escoltar-la en directe a "Vila" ha estat un plaer :)

I un altre somni més... :)

2011-09-02T12:46:00.005+02:00

Alturas de Macchupicchu

VI

..."Entonces en la escala de la tierra he subido
entre la atroz maraña de las selvas perdidas
hasta ti, Macchu Picchu.
Alta ciudad de piedras escalares, por fin morada del que lo terrestre
no escondió en las dormidas vestiduras.
En ti, como dos líneas paralelas,
la cuna del relámpago y del hombre
se mecían en un viento de espinas.
Madre de piedra, espuma de los cóndores.
Alto arrecife de la aurora humana.
Pala perdida en la primera arena.
Ésta fue la morada, éste es el sitio;
aquí los anchos granos del maíz ascendieron
y bajaron de nuevo como granizo rojo.
Aquí la hebra dorada salió de la vicuña
a vestir los amores, los túmulos, las madres,
el rey, las oraciones, los guerreros.
Aquí los pies del hombre descansaron de noche
junto a los pies del águila, en las altas guaridas
carniceras, y en la aurora
pisaron con los pies del trueno la niebla enrarecida,
y tocaron las tierras y las piedras
hasta reconocerlas en la noche o la muerte".

Pablo Neruda

I una lectura molt recomanable per les estones de viatge: Las venas abiertas de America Latina, d'Eduardo Galeano.

Encara no som humans

2011-08-22T20:23:00.008+02:00

Imatges: Tria la teva aventura

Capellades, Parc Prehistòric de l'Abric Romaní. 22 d’agost de 2011.

Després de milers d'anys d’habitar aquest planeta, "encara no som humans"(1).

Aquestes són les reflexions que faig després de seguir la premsa els últims dies (2): "En el Cuerno de África esas cifras se traducen en hambre. En una crisis a lo bestia y que va directa a la yugular.

El planeta ha reaccionado a medias. Tal cual: según la Oficina de Coordinación de Asuntos Humanitarios (OCHA), los donantes han aportado el 48% de los fondos necesarios para hacer frente a la tragedia. Aún faltan 900 millones de euros. Trece millones de vidas a precio de equipo de fútbol: es la cifra que pagaron los Glazer por el Manchester United o el gasto en fichajes del Real Madrid en las dos etapas de Florentino (unos 820 millones de euros en nueve años). Desde que Pep Guardiola es entrenador del Barça, los culés han gastado más de un tercio de la cantidad que pide la ONU. En sólo cuatro años.

La crisis es de hambre para África. De valores para el resto. En su informe de primavera 2011, la consultora Bain & Company (B&C) señaló que la venta de productos de lujo –léase joyas, coches descapotables, etcétera– había aumentado un 8% desde el mes de marzo de este año. La casualidad da un tinte tétrico al calendario. También en marzo se lanzó una advertencia global de lo que se avecinaba en el cuerno de África. B&C estimaba que las ventas de Tyffany, BMW, Gucci y compañía alcanzarán los 185.000 millones de euros hasta final de año.

El mundo se gasta en lujo al año 200 veces de lo necesario para detener la peor crisis humanitaria de nuestros días y la peor hambruna desde 1992".

El moment històric que vivim, amb una de les pitjors crisis humanitàries de la història, encara no existeix una organització econòmica i social racionalitzada, el món encara viu d'esquena a l'Àfrica i moltes altres parts del món que reclamen ajuda mentre la resta del planeta es preocupa per tenir un cotxe de luxe o els millors fitxatges futbolístics de la temporada.

(1) Carbonell, Eudald. "Encara no som humans". Empúries, 2002.
(2) El drama de los otros olvidados. La Vaguardia, 21 d'agost de 2011.

Fosca melodia

2011-07-03T15:41:00.008+02:00

La força d'una veu i la força dels seus sentiments...

Adele - Rolling in the Deep

Surt el sol a les ciutats...

2011-06-08T19:14:00.004+02:00

I ens crido: "Treu-te la disfressa i revela qui ets!
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent".

Després de molt temps esperant el segon CD, ja estic escalfant motors pel directe i ben a prop de casa :)

Música: La Bola de Cristall Manel

Un dia intens

2011-06-02T12:49:00.011+02:00

Em feia gràcia compartir algunes fotos fetes el 29 de maig amb el mòbil, aquell és un dels dies que et pots penedir de no portar la càmera rèflex al damunt, per allò històric que estàs vivint...

Va ser un dia intens a Barcelona, ens vam trobar sense haver-ho planificat abans amb la rua del Barça enmig del seguiment policial i televisiu de tres helicòpters.

I ja que estàvem per allà vam aprofitar per veure què s'hi coïa a Plaça Catalunya amb l'acampadaBCN. Allà hi vaig trobar la biblioteca del poble (de-formació professional) i moltes altres imatges interessants. Crec que és un gran fet que la gent expressi les seves idees, inquietuds i el més important: per iniciativa pròpia, de cadascú. Em fa l'afecte que potser són masses idees i diverses però pot ser la base d'algun cosa.

En fi, un dia d'emocions a flor de pell...

I si encara no ho heu vist, aquí trobareu les fotos "oficials"de l'acampadaBCN, les quals són -també, un bon reportatge antropològic.

Tots som de casa

2011-05-17T12:12:00.008+02:00

Avui he rebut la propaganda xenòfoba de PxC, i no puc deixar de ser indiferent al que proclamen i com que "qui calla consent" faig difusió d'altres inciatives que per contra defensen la bona convivència entre tots els ciutadans.

Tots som de casa és una campanya que Òmnium Cultural-Anoia ha engegat per fomentar la choesió social entre els ciutadans de la Conca d'Òdena, i per extensió a la resta de poblacions de Catalunya.

La guia útil per parlar d'immigració sense generalitzar ni escampar rumors és una bona manera fer veure la realitat sobre els nouvinguts i de la no confrontació entre ciutadans que conviuen en un mateix territori.

+ info: Òmnium Anoia

Vincent

2011-04-23T10:01:00.002+02:00

Sovint les cançons més tristes poden a ser les més boniques. Aquesta està dedicada a Vicent Van Gogh, aquest genial pintor que literalment ha arribat a enamorar.

(...)
This world was
never meant for one
As beautiful as you
(...)

Bon Sant Jordi!

El clau

2011-04-19T17:50:00.011+02:00

Tot va començar quan vaig veure que em faltava un clau per sostenir la guia d’una petita cortina. Aquell era un dia “brico”.

Em dirigeixo a la ferreteria i quan estic a punt de pronunciar “necessito un clau”, malpensant, em continc i dic “tens un clau com aquest?”. La cosa sonava millor amb aquestes últimes paraules, i més si a la botiga era l’única dona envoltada d’una bona cua d’homes.

I jo li pregunto al dependent “què li dec?”, i ell em contesta somrient “res, és un regal”.

Imatge FlickrCC: Izik

Caminant

2011-04-16T19:21:00.002+02:00

Sempre pots escoltar els Cds a casa, però viure en directe la veu d'aquest BandAutor no té preu... Gràcies Roger!

Doodlejant

2011-03-31T12:34:00.008+02:00

No sé si coneixeu aquesta gran eina: Doodle (http://www.doodle.com/). L'utilitzo molt sovint i penso que és una meravella d'eina que ens ofereix Internet. Potser ja la coneixeu i si no es el cas, ja podeu planificar un esdeveniment sense maldecaps.

Sovint has de trobar un dia per reunir molta gent, sigui un dinar, una reunió, una trobada d'exalumnes, etc. i els mails corren amunt i avall trigant uns quans dies a saber quin és el dia i hora de la convocatòria. Però amb doodle pots crear una enquesta general on es visualitzen molt clarament els participants i nombre de vots.

Apa, doncs a "doodlejar" :)

Una vida tranquil·la

2011-03-24T12:00:00.008+01:00

"És tan fàcil deixar-se emportar per un crit, com és fer-ho pels altres imperatius de la nit, flirtejen sensualment amb el no res i l'oblit, és tan fàcil recreure's que no es pot ser més feliç, però una vida tranquil·la pot canviar en una nit. Amb una trucada n'hi ha prou, és tan fàcil desfer-se de vells amors com d'amics tan necessari com, resulta deixar-se perdre o fugir si el que tens i el que busques ho tens al fons molt endins, amb una trucada n'hi ha prou..."

Mishima

Imatge: Tria la teva aventura

Stellarium

2011-03-21T00:08:00.011+01:00

Fa poc ens han ensenyat un programa que representa el cel tal com es veuria a ull nu, amb binoculars o amb telescopi. Les noves tecnologies ens permeten visualitzar el cel de manera molt realista, en 3D amb tot l'imens catàleg d'estrelles, planetes, constel·lacions, etc. des de casa. Us recomano Stellarium, és impressionant.

Es pot descarregar de forma gratuïta i en català -entre altres idiomes, tan sols poses les coordenades on et trobes i pots veure el cel. És interessant afegir-hi les representacions mitològiques, cercar simulacions d'eclipsis, o buscar qualsevol objecte, així com moltes altres maneres més de "jugar-hi". És una bona manera de conèixer i aprendre més sobre el cel, fins i tot des d'una altra perspectiva que no estiguem acostumats a observar, per exemple des del Pol nord.

Naturalment que no hi ha res com veure-ho en directe -com l'espectacular lluna d'aquest dissabte passat, però sempre podem combinar les dues coses: fer una lectura en aquest catàleg online i intentar localitzar-ho al cel i veure-hi una mica més enllà!

Bastó o paraigua?

2011-03-14T18:49:00.007+01:00

Crec que és poc pràctic escollir la porta adient quan has de procedir a buidar la bufeta de forma urgent i els dibuixos identificatius d'un gènere són poc clarificadors. És tan fàcil com posar una icona d'un home i d'una dona enlloc d'un paraigua i un bastó, per exemple. És cert que les icones donen un toc de gràcia, una personalització de l'ambient en qüestió, però la cosa acaba sent poc funcional si la imatge costa de reconèixer . Llavors és quan et plantes a la porta i penses: només els homes porten bastó i les dones només portem paraigua?

En fi, si per error acabo desfilant pel lavabo dels homes, sempre puc dir que el lavabo del meu gènere està molt ocupat (això sempre pot colar...) o que de gran acabaré portant un bastó...

Imatge Flickr CC: Josep Ma. Rosell

Foc, desert

2011-02-25T19:09:00.002+01:00

Damunt l'arena del desert
cremen els dies, ancorats
en cada duna com un antic
parlar, com un miratge
del temps que fuig. Revénen
amors, vesprades de goig,
una corrua de sons, al fogall
encès del record.

Antoni Clapés i Flaqué
del llibre "La lentitud, la durada"

Imatge FlickrCC: plusgood

Lluitar fins al final

2011-02-06T18:18:00.002+01:00

Així és la vida: "plena de dificultats, l'important és tornar-se a aixecar i llutitar fins al final".

No us perdeu aquest vídeo de castells i alhora una metàfora de la vida, per a tots una lliçó senzillament genial...

Idea original i muntatge: Ester Bertran
Música: Damien Rice - The Blower's Daughter

La capsa de botons

2011-02-02T17:35:00.004+01:00

Aquella capsa era màgica, era un petit tresor. Podies trobar botons de mil formes i colors. La de l’àvia era la més preuada i plena a vessar, ja que s’esqueia als tants anys de professió de modista. A casa de l’àvia teníem ben poques joguines: una maleta de contes i una capsa de botons.

Com que la maleta de contes estava disputada per als més grans, nosaltres, les petites, ens passavem l’estona remenant i fent escampall d’aquells bonics objectes rodons i foradats.

Amb la capsa de la mare passava el mateix, però no era de les dimensions de l’àvia perquè no acumulava tants anys de vida i conseqüentment de recol·lecció.

Cada vegada que obro la meva petita capsa de botons recordo com n’era de divertit fer una festa d’aquell petit tresor i que d’una cosa tant simple encara ara li segueixo donant tant de valor.

Foto: Tria la teva aventura

Per fer-ne un monument

2011-01-06T19:35:00.008+01:00

Fa molt temps, no sé exactament amb qui, vaig comentar-li que el dia que no hi hagués fum als bars ni discoteques faria un monument.

Com que el pressupost no dóna per tant, no podré complir amb la "promesa", però crec que com a mínim es mereixia un post. Realment no té preu arribar a casa amb la olor de roba neta i els cabells sense pudor a fum i respirar aire pur mentre converses amb els amics sense semblar un dimoni d'ulls vermells. Realment, encara no sé com no s'han decidit a fer-ho abans. Òbviament és una opinió personal. Com diria aquell, "perdoneu però algú ho havia de dir".

Per cert, BoN AnY 2011!

Foto CC: Smoke, d'AMgill

Torna Nadal

2010-12-21T16:38:00.008+01:00

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol

Foto:Tria la teva aventura

Pintura blanca

2010-11-19T00:46:00.013+01:00

Pinzellades de pintura blanca. A partir d'aquest gest, -qui ho havia de dir-, allò comença a ser un lloc nou, diferent i inexplicable.

Música: Andrew Belle - "Static Waves (Feat. Katie Herzig)"

T'ho dic en francès

2010-11-03T00:40:00.005+01:00

"Quand les touristes partent
à la tombée de la nuit
ils donnent l'impression
de courir derrière le soleil".

David Dumortier [Printemps des Poètes]
Foto: Tria la teva aventura

Imaginació al poder

2010-10-28T00:43:00.005+02:00

DanseDance from Julien Vallée on Vimeo.

Estem envoltats d'objectes quotidians que es mantenen immòbils. I si un dia decidim que volin? o que es moguin sols? i si deixem que ho facin tot al mateix temps?
Aquest vídeo ens permet imaginar-ho.

I podem inventar aquell lloc buit que esdevindrà un espai ple de vida. En el món de la imaginació tot hi té cabuda!

Vídeo: DanseDance by Julien Vallée

Love song

2010-10-17T11:30:00.001+02:00

"Mos precipitam damunt París, i sa maniobra és en descens, he d'escriure un vers, un moment..."

Música: Antonia Font

Apnea a la planta baixa

2010-09-25T23:06:00.001+02:00

El noi que ocupava el carril estava de peus dins la piscina, mirant la paret del fons, especialment concentrat en la seva feina.

Guiant-me per la seva aparença he pensat que aniríem a ritmes diferents. Per no entorpir-nos el ritme li pregunto:

-Prefereixes el costat dret o l'esquerra?

- Ah, "no nos encontraremos" -em respon ell.

Com que la resposta no ha estat del tot concreta, i davant el dubte, li he afirmat que em quedava el de l'esquerra.

Quan he començat les primeres braçades he vist com m'avançava per sota del meu nivell, amb unes ulleres de submarinista. Així que ben mirat, el meu veí no anava ni per un costat ni per l'altre, feia braçades i 'gambades' a la planta baixa de la piscina.

Mentre ell practicava l'apnea piscina amunt i piscina avall -talment com un peix i a tocar del terra blau enrajolat, jo anava fent amb el meu recompte habitual: 2, 4, 6, 8...

Diga'm tonta, però és llavors quan he entès el "no nos encontraremos".

Foto: Paco Vila

Text: Tria la teva aventura

L'ampolla buida-plena

2010-08-29T23:07:00.005+02:00

Aquella nit d'estiu havien compartit una ampolla fins a altes hores de la nit. Conversaren sobre mil temes i propostes sense adonar-se que el temps havia fugit, just al primer esglaó davant de casa. Ben bé com si res, una altra nit d'estiu s'havia esfumat.

L'endemà al matí ella observà que l’ampolla era ben buida. Però amb uns altres ulls pensà que tot just l'acabaven d'omplir d'il·lusions que els ajudarien a traspassar els murs d'aquest món tant injust però que alhora tant estimaven.

Foto FlickrCC: Etwood

Text: Tria la teva aventura

Vull entendre-ho però no puc

2010-08-12T00:55:00.005+02:00

Foto: I.S. (Navarra, prop de la Selva d'Irati)

Música: Els amics de les arts, a punt per escoltar-los en directe

Perquè necessitem herois?

2010-08-08T12:06:00.013+02:00

Necessitem herois perquè ells fan aquelles coses que nosaltres només somniem de fer.

Ells creuen en ells i són capaços de superar els seus propis límits.

Superant la por, creuen en la seva causa fins al final.

Ells tenen coratge per lluitar per les seves conviccions.

Demostren que petites accions compten més que una de gran.

El seu exemple ens anima a lluitar contra l'egoïsme.

Les seves visions ens demostren que podem canviar el món.

Ens donen un sentiment de pertenença i d'una identitat nacional.

Text: MuseumPasseier – Andreas Hofer

Somniem

2010-07-09T11:29:00.006+02:00

És clar que sí! Somniem constantment, sempre.
El somni d'avui com a possibilitat del demà.
Espereu massa.
És clar que sí! Hem après a esperar i ho esperem tot.
I no ens fa cap vergonya ser esclaus de l'esperança.
Voleu massa.
És clar que sí! És el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
Volem massa, més, tot, àvidament.
Volem l'impossible per arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible.
Teniu massa pressa.
És clar que sí! Caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa, molta pressa
i ho volem tot.

El clip es basa en la cançó de Llach ‘Somniem’, que el cantautor va compondre l’any 1979 després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en referèndum aquell any, i que aquests dies sembla tenir plena rellevància.

Paradoxes socràtiques

2010-06-24T23:04:00.004+02:00

"NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES" (Sòcrates)

Foto (Biblioteca de Montserrat): Tria la teva aventura

Música: Caminant / Roger Mas

Patim, patam, PATUM

2010-06-10T22:42:00.003+02:00

Diuen que de tot sempre hi ha una primera vegada, i així va ser la meva primera experiència amb la Patum.
Una marea humana s’estenia a la petita plaça de Sant Pere de Berga. És impactant veure com una festa pot unir tantes persones d’arreu, i sobretot, que visquin i sentin la festa.

Des del punt de vista forà, de les coses curioses que vaig observar en destacaria les següents:
- El gran mèrit de les forçuts que empenyen tot el personal per fer lloc a les comparses.
- La ràpida sociabilitat que es pot fer (els que han begut barreja és probable que amb l’excusa de tenir poc espai vital busquin conversa o fins i tot alguna mostra d’afecte).
- En alguns moments intentar respirar entre el bullici de gent és més prioritari que intentar "perseguir" la imatgeria popular.
- Amb l’objectiu de tenir bones vistes a la plaça es pot optar a fer estratègies de posició basades en placatges i empentes. Si és la primera vegada és recomanable anar agafat pels colzes amb una altra persona, i si és berguedana molt millor.

Deixant de banda el to irònic, i malgrat ser una festa no apta per claustrofòbics, penso que estar dins la plaça és una sensació que s’ha de viure i sentir algun dia. Per alguna raó van declarar aquesta celebració Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Lletra a...

2010-05-24T08:52:00.005+02:00

..."No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre".

Miquel Martí i Pol
(Del poema Lletra a Dolors)

Un món flotant

2010-05-17T13:25:00.002+02:00

Tant si sou amants de la fotografia com si no, us recomano l'exposició Un món flotant, de Jacques Henri Lartigue (1894-1986). Podeu veure-la aquests dies al CaixaForum de Barcelona i fins el 3 d'octubre.

En les fotografies que capta aquest gran fotògraf es mostra la vida burgesa que l'envoltava, però sobretot "l'exaltació de la felicitat i la joia de viure i ho va fer amb unes idees estètiques que proposaven una renovació del llenguatge fotogràfic. Les seves imatges reflecteixen la ràpida transformació dels costums, l'esclat de novetats, la vibració de les coses, i alhora la recerca dels petits detalls, de l'instant perdurable i atemporal.

Fins l'any 1963, en què el MOMA va presentar la seva primera exposició antològica, Lartigue era un fotògraf gairebé desconegut. Tanmateix, l'extraordinària força de suggestió de les seves imatges explica que des d'aquell moment el seu prestigi no hagi parat de créixer".

Font: Caixaforum

Flor de primavera

2010-05-14T10:05:00.000+02:00

Mai no és llarg el camí

2010-05-09T19:39:00.007+02:00

"Mai no és llarg el camí que condueix a la casa d'un amic" (Juvenal)

Font: viquidites
Música: If you want Me (BSO Once)
Foto: Tria la teva aventura

G r a n a d a

2010-05-02T19:19:00.012+02:00

(Jo miro). Observo el cotxe i els seus xofers que conversen abans de la sortida de la parella. De fons la gent passeja entre les parades de llibres de l'avinguda principal.

(Tu mires). Mires de reüll el pintor concentrat que intenta plasmar un esbós de la catedral. De fons els grafittis envolten la ciutat.

(Ells miren). Llegeixen les contraportades dels llibres que amaguen històries. De fons una plaça plena de taules i cadires on poder-hi fer un bon gelat.

I a la nit observo la màgia de l'Alhambra. De fons la lluna brilla, aquell altre gran tresor.

[Observant la vida a Granada, 24 i 25 d'abril)

En un racó de pàgina

2010-04-23T00:00:00.005+02:00

Enmig de llibres aquell home busca històries. Tal vegada restaran en un racó de pàgina que ell mateix va escriure i quasi sense adonar-se'n també va viure. Avui llegeixo les seves meravelloses pàgines, i ho tornaria a fer...

Bon Sant Jordi 2010!

Foto: Tria la teva aventura

Ocells al terrat

2010-04-20T00:17:00.014+02:00

Si no m'equivoco és la primera vegada que recomano un bloc dins el meu bloc, però sempre hi ha una primera vegada!

Dins la sobrecàrrega d'informació de la Xarxa, de vegades, per pura casualitat* arribes a un lloc que trobes interessant, com ara aquest:

http://ocellsalterrat.blogspot.com/

Aquest és un bloc que recull idees per a la reutilització d'objectes. Així mateix es defineix en la presentació:
"RE-cerca de possibilitats per RE-utilitzar objectes i materials i donar-los una segona vida en un procés de RE-creació personal... "

Aquest lloc web, a més de crear les seves pròpies idees en aquest tema, també en recull d'altres llocs. Però de fet, a la xarxa també està permès RE-utilitzar! :)

Penso que és molt útil prendre nota d'aquestes idees de reutilitzaió, no només per aprofitar-les en temps de crisi, sinó que sempre podem donar una llarga vida als objectes dins una societat absorbida pel consumisme.

A Internet existeixen blocs que desconeixem, i un bon dia ens captiven. Crec que de tant en tant aniré recomanant blocs molt ben treballats perquè no caiguin en l'anonimat i perquè realment valen la pena llegir-los i seguir-los.

*en termes dels professionals de la informació s'anomena serendipia.

Tarraco

2010-04-08T23:51:00.016+02:00

Sovint, les coses de casa i que tenim ben a la vora no els donem importància. Fins que un dia passejem per aquell lloc "pendent" a la llista de coses per fer.
Coincideix que és un dimarts i l'entrada al museu arqueològic és lliure. Això sí, convivim amb molts grups escolars equipats amb el xandall corporatiu entre àmfores, mosaics i marbres. En un sol dia podem voltar per les ruines al descobert d'un gran imperi que es va destapant enmig d'una gran ciutat. Des de dalt del Refectori podem observar en una banda la Tarragona de la gent que conversa davant d'un cafè i a l'altra banda, la Tarraco de vistes al mar envoltades de pedres que són testimoni d'una llarga història.

Tot i que la cançó elegida per aquest post es titula 'Roma' i no és la ciutat que descric, crec que és bastant adient. Durant el dia em va venir al cap aquesta melodia que fa així:

Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.
(...)

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat...(...)

Música i lletra: Manel
Fotos: Tria la teva aventura

Últims pensaments d'hivern

2010-03-21T16:52:00.007+01:00

Volem oblidar-nos de la brisa, però el vent bufa sense poder-lo aturar.
Però de vegades sorgeixen aquells petits moments que ens ens paralitzen i ens transporten en la més absoluta calma. Sense pensar en res (ni en ningú).

[una cançó nostàlgica per acomiadar l'hivern i donar pas a la primavera! :)]

Foto: Tria la teva aventura

El país de les fades

2010-03-08T22:16:00.006+01:00

Si la gent arribés a saber on és el meu palau reial, el meu palau s'esvairia en l'aire.
Les parets són de blanc argent i d'or brillant els sostres.
La reina viu en un palau amb set patis i porta un joiell que val la riquesa de set reialmes.
Però deixa que et digui, mare, on és el meu palau reial. És al racó de la nostra terra on hi ha el test de la planta de tulsi.

La princesa jau adormida a la platja llunyana dels set mars intransitables.
En tot el món no hi ha ningú més que jo que la pugui trobar.
Porta braçalets als braços i gotes de perla a les orelles, i els cabells li davallen fins a terra.
Quan la toqui amb la meva vareta es despertarà, i quan somrigui li cauran joiells dels llavis.
Però deixa que t'ho digui a cau d'orella, mare; la princesa és al racó de la nostra terra on hi ha el test de la planta de tulsi.

Quan sigui l'hora d'anar al riu a banyar-te, puja a la terrassa.
Jo sóc al racó on les ombres de les parets es troben.
Només el gat pot venir amb mi, perquè ell sap on viu el barber del conte.
Però deixa que et digui mare, a cau d'orella, on viu el barber del conte.
Viu en el racó de la terrassa on hi ha el test de la planta de tulsi.

Rabindranath Tagore

('rescatant' aquest autor, com ja havia fet en anteriors posts)
Foto: Tria la teva aventura

Per què he plorat

2010-03-01T00:09:00.004+01:00

(...)
Sempre he mirat de ser el més fort
Jo sempre he vist florir la sort
Sempre he lluitat per sobreviure
Jo al meu voltant he vist somriure

(...)

Què m’ha passat què m’ha passat

Per què he plorat per què he plorat
Per qui no havia de plorar.

Música (Mar i Cel): Albert Guinovart

Lletra: Xavier Bru de Sala

Foto: Visualpanic

El Rec

2010-02-25T15:32:00.016+01:00

rec from Aixina Produccions Audiovisuals on Vimeo.

Genial reportatge de Dan Ortínez. Imatges, so i ritme d'un espai oblidat d'Igualada, que té molta història al darrera...

Font: anoiadiari.cat

Fotos relacionades (Tria la teva aventura)

Bon viatge, amics!

2010-02-22T23:59:00.021+01:00

Coincideix que dues persones que han omplert -i segueixen omplint- d'una forma especial la meva vida, cerquen un nou camí. Ara, escullen una nova ruta marxant lluny de la seva gent, viatjant en llocs desconeguts per a ells, durant força temps i en solitari. Des d'aquí els encoratjo a ser valents en aquesta aventura, coneixeran món i tot allò que els farà créixer com a persones.

Hi ha una de les rutes que podrem seguir a la xarxa, i l'altra ho veig més difícil ;) I en el meu cas, també començo a planificar un altre tipus de ruta. :)

Bon viatge i fins sempre amics!

Vídeo: Into the wild (ja en vaig parlar)

El temps passa... volant

2010-02-16T22:33:00.013+01:00

Un temps després d'experimentar sota l'aigua ha arribat el moment de sentir l'aire! :)

El vent em xiuxiueja a l'orella. Sento que sóc un ocell lliure però alhora portat pels corrents d'aire. Allà dalt trobo un lloc on tot pren una dimensió desconeguda i on el paisatge -i també tu- es troben lluny de ser abastables.

[Uns quants pensaments després d'un fantàstic vol amb parapent].

Fotos: tria la teva aventura

Franklin Quezada, una descoberta

2010-02-07T13:22:00.002+01:00

A vegades podem viatjar imaginàriament, conversant i aprenent de l'experiència de persones d'altres continents o escoltant la música que els representa i els dóna una identitat.

Parlem amb Franklin Quezada, cantautor salvadorenc
'Al meu país es continua reprimint els indígenes'

Vídeo:Festival Barna Sants

The day before the day

2010-02-01T00:10:00.001+01:00

Escoles d'altres mons

2010-01-24T21:48:00.006+01:00

Kim Manresa ha aprofitat els seus viatges arreu del món per visitar escoles i retratar com s’eduquen els nens. Ha recollit aquestes imatges a l’exposició “Escoles d’altres mons”, que es pot veure actualment al Museu de la Pell d'Igualada però que ha anat fent parada a diferents municipis de Catalunya.

Adolfo Pérez Esquivel: "En Kim ens apropa, a través de la lent de la seva càmara, a l'emoció de trobar-nos amb el somriure i la mirada d'un nen a la seva escola i compartir la seva llum".

Barcelonaphotobloggers.org, ja va escriure:

A través d’unes 50 imatges, el fotògraf il·lustra la situació de l’ensenyament en diferents països del tercer món. Manresa ha fotografiat l’ànima d’aquestes escoles on, en la majoria de casos, hi ha poc material didàctic i els pupitres estan malmesos, però alhora es veu l’esperança dels infants que omplen cada dia les improvisades aules.
Las fotografies estan acompanyades de textos signats per diferents autors de prestigi internacional com els premis Nobel José Saramago i Dario Fo i el premi Planeta Juan Marsé, que reflexionen sobre una imatge cadascú.

“Escoles d’altres mons” no és només una exposició d’art, ja que té un projecte educatiu al darrera. Cadascun dels municipis que han acollit l’exposició ha triat una fotografia perquè els seus escolars treballin i reflexionin sobre la situació d’altres nens i nenes als països més desfavorits.

En fi, és altament recomanable per conéixer la realitat dels països del tercer món i aprendre de la visió fotogràfica d'un gran mestre.

Reciclant mòbils

2010-01-16T23:56:00.004+01:00

Decidim canviar de companyia de mòbil i a canvi rebem un altre mòbil millor i de forma gratuïta. "Que bé" pensem. Però resulta que el coltan -mineral necessari per al funcionament del mòbil i de molts altres aparells-, és font de corrupció, injustícia i violència al Congo, Ruanda, Etiopia, entre altres països. I així anem fent, canviant de mòbil bastant sovint...

De fet, no sóc l'única persona que abandona el mòbil vell. Remenant per casa, he trobat 3 mòbils perduts en diferents calaixos. Enlloc de portar-los a la deixelleria, he decidit sumar-me a aquesta iniciativa:

http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=3700

Amb aquest gest s'aconsegueix:

- Reutilitzar terminals.
- Reciclar els elements receptant el medi ambient.
- Reduir la demanda de components com el coltan, mineral que, per exemple, a la República Democràtica del Congo, és font de corrupció, injustícia i violència.
- Recaptar fons per donar suport als projectes d’Intermón Oxfam perquè cada dia més persones puguin accedir a una vida digna.

P.D. De fet, ja fa temps vaig prendre'n nota d'això dels conlictes bèlics a causa del coltan, en una xerrada molt i molt interessant que vam escoltar de l'Arcadi Oliveres.

Compte enrere

2010-01-14T23:46:00.006+01:00

Dedico aquest post a tots els que ja hem començat un compte enrere. Per als canvis, per a les noves etapes, per quelcom que ha d'arribar. I el millor: intentar gaudir d'aquest camí...

(...)
All that I am
All that I ever was
Is here in your perfect eyes, theyre all i can see
I dont know where

Confused about how as well
Just know that these things will never change for us at all
(...)

Snow Patrol - Chasing cars (lletra)

El Bloc de la Memòria

2010-01-12T01:09:00.004+01:00

En Joan, preparador del teixit from Bloc de la Memòria on Vimeo.

"Tots el teixidors patim de sordesa, un sol teler ja feia un soroll immens, i n’hi havia molts i tots engegats a l’hora. Parlàvem per signes i gestos de boca."

Aquest és un dels testimonis que es recullen a 'El Bloc de la Memòria':
http://blocdelamemoria.wordpress.com/

Heal the world, en primícia

2010-01-08T14:38:00.002+01:00

El Cor de Cambra del Palau de la Música interpreta en primícia "Heal the World" de Michael Jackson als Matins de TV3 amb Josep Cuní.
Direcció: Daniel Mestre

Demà...

2010-01-07T23:41:00.003+01:00

I és el que té aquesta gran cantant, que com per art de màgia, d'un dia gris el fa clar. Què faríem sense la música!?

Si hoy te cuesta despegar
podrás volar mañana
Todas las ganas de llorar
Se irán se irán mañana

Aunque parezca que dolerá por siempre
te aseguro que mañana pasará
Verás que el mundo sigue en pie
y tú con él mañana

Música i lletra: Rosana

Derecho al delirio

2009-12-28T21:25:00.003+01:00

Veu: Eduardo Galeano
Música: Bosques de mi mente

Un camell d'Orient

2009-12-22T23:08:00.006+01:00

Des d'aquí, bones festes a tothom!

Un camell d’Orient entra a la ciutat,
Carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

“Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
“Pot estar tranquil Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisaré en arribar”.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

Música: Manel

Foto FlickrCC (Jaisalmer , Rajasthan): elrentaplats

El món

2009-12-21T15:20:00.005+01:00

No creas lo que te expliquen del mundo (ni eso que te estoy explicando). Ya te dije que el mundo es inexplicable.

Mario Benedetti

l i s b o a

2009-12-15T22:26:00.011+01:00

Després d'un intent fallit d'agafar l'avió (el destí encara em queda pendent), sembla que el segon lloc per conèixer, sí que havia de ser.
Lisboa.

En el límit de temps que permeten tres dies, hem pogut fer una pinzellada en diverses coses:
- Escoltar Fados en barris de gent humil.
- Caminar sobre adoquins escampats per tot la cidade de Lisboa (millor no passejar-hi en maleta de rodes, pot acabar destrossada).
- Veure monuments decadents però amb molta història.
- Escoltar el dolç portuguès, amb paraules ben curioses que hem acabat pronunciant: obrigado/a...
- Menjar bon bacallà i en resum, fer ruta gastronòmica, perquè no?
- Pujar en tramvies de fusta i transportar-nos també en el passat.
- Fer-nos un embolic (o fer veure que ens el fèiem) amb els bitllets de les línies de tren.
- I sobretot, visitar a una persona estimada que sembla estar com un peix a l'aigua en aquest país de llibres, fados i bons cafès. (A tu, Gràcies per ser com ets!)

I aquí, un escrit que vam trobar en una paret d'Alfama, bressol del Fado:
Deixa-te estar a meu lado
E nao mais te vás embora
Pro meu coraçao coitado
Viver na vida uma hora

I per últim, la selecció de fotos. :)

L'escàner

2009-12-09T15:53:00.006+01:00

Escàner: Aparell ideal per oblidar-te en el seu interior els documents importants, com ara aquells que et permeten (o no) d'agafar l'avió.

I després de la definició 'particular', una mica de música que he trobat per Jamendo, d'accés lliure, senzill, econòmic i legal. I de passada, promociono artistes poc coneguts.

Imatge FlickrCC: Fluzo

TIC i discapacitat

2009-12-02T22:51:00.006+01:00

Avui he tingut el plaer de conèixer el Centre Tecnològic Comunitari (CTC) de Masquefa. Feia dies que n'havia sentit parlar, però amb l'excusa d'assistir a la 1a Jornada CTC sobre Accesibilitat i TIC, m'ha permès copsar l'espai i tot el projecte innovador que hi duen a terme.

CTC pretén eliminar l'anomenada fractura digital i garantir l'accés a tothom, sense cap discriminació. Així el centre està adaptat en especial al col·lectiu amb discapacitat física, psíquica o sensorial. No només han tingut en compte el material tecnològic (ratolins adaptats, etc.) sinó tot l'espai (taulells a l'alçada de persones en cadira de rodes, senyalització per a persones cegues...).
En resum, un centre que neix amb la vocació de ser un autèntic referent en l'àmbit de les TIC.

En els diferents parlaments i tallers s'ha parlat de:
- Bloc "Les TIC i discapacitat", premi millor bloc TIC en els premis bloc Catalunya 2009.
- Sightos, primera plataforma web per a la interpretació de la llengua de signes mitjançant videoconferència.
- Explicació de tot el material tecnològic adaptat.

La conclusió principal que n'extrec d'aquesta Jornada és com la tecnologia (adaptada) pot millorar la qualitat de vida de persones que sovint no tenen pròpia autonomia per desenvolupar-se en la nostra societat.

Immiguiants

2009-11-29T19:27:00.001+01:00

Ansumana Jawara (Gàmbia)

Fa 4 anys que l'Ansumana es va instal·lar a Igualada. A la capital de l'Anoia va conèixer l'ofici d'adober que no havia vist mai al seu país d'origen, Gàmbia. Ara l'Ansu, nom amb que el coneixen els seus amics, treballa en una de les empreses de pell més importants de la comarca. Amb el nostre IMMIGUIANT visitem aquesta fàbrica però també altres llocs de la ciutat: el camp de futbol on practica el seu esport preferit, la plaça de l'Ajuntament on s'emociona amb els castells dels Moixiganguers, la Biblioteca on va començar a aprendre català amb una parella lingüística...

Font: Immiguiants

Fàcil?

2009-11-27T17:38:00.004+01:00

Know it sounds funny
But I just can't stand the pain
Girl I'm leaving you tomorrow
Seems to me girl
You know I've done all I can
You see I begged, stole
And I borrowed
Ooh, that's why I'm easy
I'm easy like Sunday morning
(...)

Foto FlickrCC: Tria la teva aventura

Música: The Commodores- Easy

L'únic perdó

2009-11-19T18:26:00.004+01:00

"Yo no hablo de venganzas ni perdones, el olvido es la única venganza y el único perdón."

Jorge Luis Borges

Foto FlickrCC: Mario Pleitez

Fubtol, en femení

2009-11-16T00:36:00.002+01:00

Tot i que només té 24 anys, la Marta Cubí té una gran experiència dins el món del futbol. Va començar de ben petita amb una pilota als peus a l'Ateneu Igualadí, als dotze anys es va federar, als catorze ja entrenava i va ser una de les fundadores del Club de Futbol Igualada femení. Després de sis anys vestint els colors de l’Espanyol, club amb el qual va aconseguir una Lliga (2005-06) i un 'pitxixi' (l'any abans), la Marta ha fitxat aquest estiu per l'etern rival, el Barça, on afronta amb il·lusions renovades una temporada plena de reptes. Aquest reportatge repassa la seva curta però intensa biografia esportiva.

Font: Anoiadiari

sorpreses

2009-11-09T21:07:00.005+01:00

En mig del no res, apareix un balç com a aquest, on hi brolla aigua nítida. No tenir cap camí planificat, simplement caminar i pam!, sense esperar-ho topes amb paratge únic, especial. El no saber què et trobaràs... això és l'aventura! i que bonica que és, l'aventura.

[I una altra sorpresa del cap de setmana, tot fent el canvi de roba, apareix un bitllet de 50€ en un vell anorac. Potser deixo uns calerons a la roba d'estiu i l'any que ve trobaré o (algú trobarà)una sorpresa :)]

Foto: Juanjo L., amb el seu permís.

El secret d'una mirada

2009-11-06T20:44:00.006+01:00

Feia dies que tenia pendent comentar la pel·lícula "El secreto de sus ojos", però com que he trobat aquest post que tant bé explica el que en penso, he decidit que mireu directament l'enllaç a Marchello's Wai, un bloc de cine completíssim.

I sobretot, no us deixeu escapar aquesta pel·lícula, que commou, tant per la seva història en sí, com per el fantàstic paper dels seus protagonistes. Perquè sense dubte, Ricardo Darín té allò que pocs actors tenen...

I parlant d'aquest tema, us recomano el Festival de telefilms ZoomIgualada, que té lloc aquests dies a la capital de l'Anoia!

Fèlix Bitllet

2009-11-01T12:16:00.005+01:00

La societat està tan indignada amb el cas Millet, que han arribat a crear aquest vídeo i també aquest videojoc. Al cap i a la fi, més val pendre's les coses amb humor...
Per cert, encara hi ha gent que l'anomena senyor Millet. I jo em pregunto, cal el "senyor"?

P.D: Ull amb el videojoc, pot causar addicció...

Tots tenim un passat

2009-10-26T20:13:00.004+01:00

"Todo el mundo tiene un pasado
El pasado ya pasó

Pero hoy el sol me esta sonriendo
Será que tengo muchos cielos ya por volar
Será que el viento nos reparte a todos alas
El viento me hará volar…"
(...)

Lletra i música: Maná
Imatge: Tria la teva aventura

Operació ikea

2009-10-20T20:54:00.007+02:00

Ajudar a muntar mobles de l'ikea és una tasca que indica que una nova etapa de les persones que t'envolten ja està aquí, i també 't'avisa' que algun dia et tocarà entrar en aquella nova 'república independent'.

També he descobert que m'encanta muntar mobles, és relaxant (com fer manualitats), sociable (pots anar comentant la jugada de perquè no encaixa aquell forat gran amb el clau), i inclús et pot ajudar a sentir-te útil (aconseguint muntar el moble en un temps rècord).

Potser els senyors ikea van inventar -sense ells saber-ho- el sistema de fes-ho tu mateix com a teràpia d'autorrealització, perquè quan acabes de muntar aquella caleixera de l'entrada aconseguint-ho sense que falti cap clau (perquè, això sí, amb les peces escatimen) i a sobre ho fas amb persones que t'estimes i t'estimen, et sents... molt bé!

Tot el que necessites saber

2009-10-18T14:34:00.011+02:00

"Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l'escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes són les coses que vaig aprendre:

Comparteix-ho tot.
Juga net.
No peguis a la gent.
Torna a posar les coses on les havies trobat.
Neteja la teva pròpia brutícia.
No agafis el que no és teu.
Digues que ho sents quan molestis algú.

Les pastes calentes i la llet freda són bones. Viu una vida equilibrada; aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i balla i juga i treballa cada dia una mica.

Estigues atent al meravellós. Recorda la llavor del got. Les arrels baixen i la planta puja i ningú sap realment com ni per què, però tots som així.
Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blancs i fins i tot la llavor del got, tots moren. I nosaltres també.
Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.

Tot el que necessites saber és en algun lloc. La regla d'or i l'amor, i la higiene bàsica. L'ecologia i la política i la igualtat i la vida sana.

Pren qualsevol d'aquests conceptes i tradueix-lo en termes d'adults sofisticats i aplica'l a la teva vida familiar o al teu govern o al teu món i es mantindrà vertader i clar i ferm. Pensa que el món seria millor si tots prenguéssim llet amb galetes a les tres de la tarda i després ens estiréssim acotxats amb les nostres mantes a fer la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar a posar sempre les coses on les havien trobat i netejar el que han embrutat. I encara és veritat, no importa com siguis de vell, que el millor que pots fer és sortir al carrer i no aïllar-te".

FULGHUM, Robert. Tot el que realment necessito saber ho vaig aprendre al parvulari.

Foto: Sònia Monegal, amb el seu permís ;)

Thank you

2009-10-11T23:51:00.004+02:00

De bon matí et despertes i el primer que pronuncies és el meu nom. Has recordat que ahir vam riure, vam explicar-nos històries, vaig posar-te pomada per les picades dels maleïts mosquits, vam jugar junts.
Tant sols el somriure d'una petita-gran persona fa que aquest coi de vida esdevingui tant bonica...

Imatge Flickr CC: Jeff Kubina

Bons temps per a un canvi

2009-10-05T11:59:00.003+02:00

Good times for a change
See, the luck I've had
Can make a good man
Turn bad

So please please please
Let me, let me, let me
Let me get what I want
This time

Haven't had a dream in a long time
See, the life I've had
Can make a good man bad

So for once in my life
Let me get what I want
Lord knows, it would be the first time
Lord knows, it would be the first time

[BSO de la pel·lícula This is England]

El temps

2009-10-01T23:34:00.004+02:00

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges, però nosaltres tenim el temps.

Proverbi africà

Imatge CC: Andrew Mason

Viatge a les profunditats

2009-09-25T23:25:00.009+02:00

Sota el mar he descobert un nou món, on tot és real i irreal alhora. Em submergeixo molt a poc a poc perquè el cos es mou lent, pesat, acostumant-se al nou medi, i a l'oxigen.

Els peixos es mouen sobre meu. Sobre meu?

Si en algun lloc existeix la intemporalitat, crec que és allà sota.... Però l'oxigen s'esgota i ha arribat el moment de pujar a la superfície.

He descobert un nou món viatjant a les profunditats del mar.

La girafa

2009-09-23T10:15:00.005+02:00

La Girafa és sàvia. No fa soroll i mira l'horitzó.

Tanzània

ImatgeCC: Jens Gyldenkærne

Estel fugaç

2009-09-19T14:57:00.009+02:00

En mig del desert, he aixecat el cap i he vist un estel brillant, màgic, com un regal inesperat. De cop i volta, en un instant, s'ha apagat. En silenci, com si res.

Però el poc temps que l'he vist passar, ha estat tant bonic que sempre que miri aquell racó de cel recordaré el seu nom, però sobretot, la seva llum.

Ara és tard i fosc, però sé que demà tornaré a aixecar el cap i al matí veuré el sol i cap al tard milers d'estrelles. En mig del desert.

Imatge: Tria la teva aventura

Tria la teva aventura a la ràdio

2009-09-17T11:38:00.012+02:00

En el programa de ràdio "El primer cafè", conduit per Jordi Còdol, es va comentar aquest bloc [Tria la teva aventura] dins la secció de Sara Martín, el passat 15 de setembre. En aquest apartat del programa es recomanen i comenten blocs de qualsevol tipus.

Des d'aquí felicito a l'equip del programa, per una banda per l'esforç del seu programa diari, i per altra banda, perquè dóna a conèixer els blocs que sovint queden en l'anonimat i que molts d'ells són interessants.

Per a qui ho vulgui escoltar, el so de la web del programa és defectuós, però encara es pot "enganxar" alguna frase.

Enllaç a l'audio:

1 El primer cafè [cafe 206.1] (a partir del minut 44 aprox.)

Senzenina (Què hem fet?)

2009-09-13T17:49:00.004+02:00

"Never, never and never again shall it be that this beautiful land will again experience the oppression of one by another".
Nelson Mandela

Senzenina (cançó tradicional zulu)

Música i crèdits de la pel·lícula: In my country, que plasma l'Apartheid

Neoloteca

2009-09-09T10:25:00.004+02:00

Des que vaig escoltar que es van afegir nologismes al Termcat, m'ha picat la curiositat de conéixer les noves paraules (tortilla, burrito, guacamole...).

És curiós visitar la Neoloteca, ja que pots observar com s'adapten al català les paraules d'altres llengües.
Això sí, vés a saber qui les acabarà dient tal i com s'haurien de dir. Només a tall d'exemple:

- Planxa de surf d'estel(en anglès kiteboard).
- Pagament per visió (el que seria el pay-per-view)
- Administrador/a de webs (altrament coneguda per webmaster)

I el meu dubte és: s'acceptarà el 'bueno'? jo no vull dir res, però si al carrer s'utilitza més que la planxa de surf d'estel... Em sembla que mai s'acaba la feina d'aprendre un idioma.

I ara seriosament, m'agradaria provar algun dia una planxa de surf d'estel.

Consulta a la Neoloteca

ImatgeCC: kainet

Fix you

2009-09-07T13:54:00.002+02:00

When you try your best but you don't succeed
When you get what you want but not what you need

[Coldplay,impressionant -també en directe.]

Mapa de sons

2009-09-02T22:09:00.007+02:00

L'ésser humà, està fet per trobar-se, fins i tot en una immensa ciutat.
El mapa de sons de Tòquio, una història on els personatges busquen l'amor enmig dels sons i també dels silencis.

Dijous paella

2009-08-28T15:31:00.008+02:00

Sovint, tenim dubtes sobre coses ben quotidianes. I una pregunta que fa temps que em voltava pel cap i no en tenia la resposta és: per què a molts restaurants catalans hi ha paella de menú els dijous?

Hi ha diverses teories al voltant d'aquest fet.
1. Els restaurants utilitzen els dijous per barrejar amb l'arròs les restes de menjar que no han utilitzat durant la setmana. D'aquesta manera fan net abans de divendres.

2. Una altra teoria fa referència a l'època en què les cases benestants tenien servei domèstic i al fet que els dijous era el seu dia de festa. Els dimecres, les criades preparaven la paella i l'endemà la família només havia de tirar-hi l'aigua.

3. La tercera teoria ens situa encara més lluny en el temps, quan els pescadors treballaven cada dia excepte els diumenges. Els dilluns era, doncs el primer dia que es podia comprar peix prop de la costa. La resta començava a repartir-se durant la setmana en carros i acostumava a arribar als pobles el dijous. Aquest dia es preparava una cossola de peix amb arròs.

Un llibre que m'ha ajudat a respondre el meu dubte és "Els perquès de Catalunya: les preguntes clau del nostre país". Aquest llibre també respon altres preguntes interessants com ara:

- Per què quan deixem que ens guanyin "donem peixet"?
- Per què diem "tocar el dos"?
- Per què està freda l'aigua del cantir?
- Perquè no cau mai "l'ou com balla"?
- Perquè en el món del teatre es desitja molta merda?
...

En fi, queden tantes coses per descobrir...

Imatge FlickrCC: Oriol Lladó

Pell de gallina...

2009-08-26T00:32:00.003+02:00

Un simple instant com aquest representa l'esforç col·lectiu, pot ser màgic, pot ser únic, pot ser increïble ... i pot arribar a posar la pell de gallina.

Magnum PI

2009-08-19T22:19:00.001+02:00

Ahir vam tenir la possibilitat de reviure la sèrie Magnum. I aquí comparteixo el vídeo i la mítica sintonia!

Somnis II

2009-08-11T23:54:00.011+02:00

El vent bufa fort, pica fort a la cara, la roba, fins i tot remou els pensaments.

Però malgrat tot, ella segueix allà encara, creient i lluitant per aconseguir els seus somnis.

Corro sota la pluja

2009-08-09T23:31:00.003+02:00

Fantàstic concert d'Anna Roig i l'ombre de ton chien!

http://www.myspace.com/annaroigilombredetonchien

Vénc de s'illa

2009-08-04T13:36:00.008+02:00

Mar de blaus infinits

Excursions en bici, caiac i a peu

Navegar entre somnis i emocions

Onades que neixen i moren a la costa

Riure, plorar i gaudir

Caldereta vora el port

Ambient acollidor a Sa Pallofa

Més fotos (i que encara em queden per afegir) aquí

Exposició fotogràfica

2009-07-23T21:19:00.003+02:00

Us recomano l'exposició fotogràfica sobre el treball infantil a Bangla Desh, del fotògraf madrileny José Alfonso. Aquest capta amb la seva càmera el treball infantil a Dhaka. "No són rostres anònims. Es corresponen a vides i històries reals, com les de més de 3 milions de nens de Bangladesh que treballen a dia d'avui, i els més de 200 milions que ho fan a tot el món.

Podeu veure l'exposició aquests dies a la Biblioteca Central d'Igualada, així com consultar el llibre "Vidas explotadas: la explotación laboral infantil".

I aquí unes quantes coses que podem fer per lluitar contra el treball infantil:

- Procura informar-te sobre els articles que compres, i no els adquireixis si tens la certesa que han estat fabricats utilitzant menors d'edat.

- Si observes conductes sospitoses en el teu entorn que tinguin a veure amb l'explotació infantil, denuncia-les a la Policia o al Defensor del menor.

- En els teus viatges a l'estranger, informa a les autoritats locals o a una ONG local si observes a un menor d'edat sota una de les pitjors formes de treball forçat: nens treballant al carrer, en fàbriques o en males condicions.

- Promou el debat sobre aquest tema en un centre escolar, associació de veïns o un altre tipus d'organisme comunitari.

- Explica als teus amics i coneguts aquest problema.

Font: Hernández, Alfonso. Vidas explotadas: la explotación laboral infantil. Barcelona: Intervida, 2008.

Més info:
http://www.hazlotumismo.org/

i s'acosten les vacances

2009-07-19T23:12:00.005+02:00

(...)Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més. (...)

Imatge CC: Isem

Faig llenya

2009-07-17T01:28:00.003+02:00

Proyección Activa (El Salvador)

2009-07-12T17:37:00.004+02:00

La música com a mitjà d’organització i cohesió social
L’any 1996 l’organització Music For Hope (Regne Unit), amb el suport del Consell Britànic de les Arts, inicià un projecte de música a la zona del Bajo Lempa (El Salvador) com a forma de cohesió entre els joves, particularment entre els qui havien deixat els estudis i es trobaven més desvinculats de les respectives comunitats; facilitar i promoure la relació entre joves de diferents comunitats del Bajo Lempa, en un context caracteritzat per les poques perspectives de futur i un alt nivell de delinqüència juvenil, potenciar l’autoorganització dels joves mitjançant els grups musicals gestionats per ells mateixos, fomentar la capacitació musical, potenciar la consciència social a partir de la música i recuperar el poc folklore salvadorenc encara existent.

Un projecte finançat des d’Igualada
L’any 1998 l’Associació d’Agermanament Igualada Nueva Esperanza s’afegí a aquest projecte i des de llavors ha rebut el suport econòmic de l’Ajuntament d’Igualada. Al llarg d’aquests anys s’han consolidat 5 grups de música, s’han format a 5 joves com a professors d’altres grups, s’ha format a uns 200 infants i joves en l’aprenentatge d’algun instrument i els grups s’han integrat en la vida de les comunitats participant en les festes i celebracions.

Proyección Activa
El grup Proyección Activa va començar l'any 1996. Els seus integrants es van anar formant amb diferents professors de música de San Salvador i d'Anglaterra. La seva dedicació i tenacitat, en un ambient no gens fàcil, els ha dut a ser un dels grups musicals més importants de la zona. La seva tasca com a grup ha estat sempre al servei de les comunitats ja sigui oferint concerts per les diferents festes locals o formant nous joves en altres comunitats. Dins del seu repertori trobem cançons amb missatge polític i social, cumbias i cançons llatines.

Paraules que no s'esborren

2009-07-08T14:09:00.008+02:00

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren,

Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui sóc avui
i una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava

Raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma
no, no, no, no, no, no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar? Nena, no és broma,

hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

Lletra i música: Gossos

Collons

2009-07-01T11:55:00.003+02:00

He rebut aquest text per correu electrònic i la veritat és que m'ha semblat escaient per un dia que la paraula que em ve al cap és bàsicament aquesta (amb tots els matissos, positius i negatius).

Aquest missatge circula per Internet i com acostuma a ser habitual en aquest casos, no portava el nom de l'autor. Per qui s'hagi entretingut a escriure'l, gràcies.

LA RIQUESA DEL CATALÀ

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d'accepcions d'una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.

- Si va acompanyada d'un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

- El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

- El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (no em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s'està tocant els collons!), i l'IMPERATIU significa sorpresa (toca't els collons!).

- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

- Les preposicions matisen l'expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

- El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

- La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s'ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se'ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un ... de 20 cm .: collons!) i quan un t'empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d'aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

- L'estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l'EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!

- Són molt importants en joieria: el Comandant d'Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat "el Perlas", deia sempre: "si esto es una formación, mis cojones son perlas".

- Són signe de desaprovació, quan un diu una parida: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!

- Finalment, ja que heu tingut la paciència d'escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!

Dos dies de calma

2009-06-15T13:31:00.006+02:00

Contra els dies de boira, una bona opció és agafar el cotxe i fer via cap a les Valls d'Àneu, amb la companyia del descobriment de l'any (Manel) i de les grans amistats.

Irònic

2009-06-08T23:55:00.004+02:00

(...) He waited his whole damn life to take that flight (...)

Foto FlickrCC: octarina8
Lletra: Ironic / Alanis Morissette

Perquè ens agrada el futbol?

2009-05-29T14:53:00.009+02:00

L’article publicat el 23 de maig de 2009 al suplement Es de La Vanguardia i titulat sota el mateix nom que aquest post, explica diverses raons de perquè ens sedueix el futbol. He traduït i adaptat les principals idees al català. L'autor d'aquest article és Piergiorgio M. Sandri.

- Perquè és fàcil, senzill i assequible a la majoria.
En el futbol, el que és imprescindible és la pilota o a vegades ni tant sols això (pinya, llauna, ampolla...).

- Perquè és imprevisible i no té lògica.
En el futbol no sempre guanya el millor. Per molta teoria que es pretengui aplicar, amb un sol remat de cap es pot guanyar el partit.

- Perquè fomenta la pertinença (i la propaganda).
Els dictadors ho saben bé: una victòria d’una selecció constitueix un vehicle per a una propaganda. Però també pot ser en un sentit més positiu: la construcció de la identitat.

- Perquè defensa el que és local.
El joc està vinculat al territori, l’orgull local, a la història...

- Perquè no distingeix entre classes socials.
Durant el partit desapareixen totes les diferències d’estatus i de paper social.

- Perquè no discrimina el físic.
No es necessita un físic especial per practicar-lo, com ser alt al bàsquet o flexible a la gimàstica.

- Perquè és bonic.
No sempre és així. Però una jugada d’un crack pot arribar a ser una obra d’art.

- Perquè no és necessari jugar per participar.
Des de vestir una samarreta, fins a intercanviar cromos dels àlbum de Panini sense col•locar-se les botes.

- Perquè crea herois (mediàtics).
Cada persona necessita reconèixer-se en una figura, un heroi, en el qual projectar els seus somnis. I si la persona prové d’un origen humil i aconsegueix ser milionari, aquest missatge mediàtic és encara més impactant.

- Perquè ensenya valors.
El futbol transmet certs valors inherents a la competició com: la superació, l’esforç, el sacrifici.

- Perquè forma part del nostre passat.
Forma part de la socialització de l’ésser humà, associem partits a records de les nostres vides i al nostre sistema cognitiu, etc.

I parlant de futbol, tot el meu suport a la Noemí i la Marta Cubí, jugadores de l'Espanyol.

Vídeo: Eòlic

Sempre hi ha temps per votar

2009-05-27T00:19:00.004+02:00

Es preveu que les eleccions europees tindran un índex de participació molt baix. Davant d'això, ja hi ha qui s'encarrega d'enginyar un anunci per cridar l'atenció i promoure el vot. I quin millor lloc que a les xarxes socials?

Més informació de les eleccions europees a:
http://barcelona.adagio4.eu/