El primer dia de trobada és el de trencar el gel, el de no saps ben bé quins temes treure, però mica en mica van sorgint temes (música, lectura, menjars, feina, país d'origen, oci...) fins a temes més compromesos i "íntims" (religió, política..) sempre amb els límits d'allà on vulguem arribar. Van sorgint temes diversos i el més important és que la conversa va fluint en català.
La veritat és que des del primer dia vaig percebre que seria una experiència molt enriquidora -també cal dir que entre les dues parts va haver-hi "química", no pel fet únic de compartir coneixements de la llengua i cultura catalana amb la persona nouvinguda, sinó perquè també es convertia en un intercanvi cultural.
Per altra banda, des de la meva visió de voluntària també és una satisfacció veure l'evolució de l'aprenent, com es va deixant anar, com perd la vergonya tant sols en unes quantes sessions de conversa, i com les dues parts només tenim l'agraïment mutu de saber que estem aprenent i compartint l'aprenentatge del català, a més a més de l'enriquiment personal.
Aquesta és la meva experiència i sóc conscient que cadascú pot tenir-la ben diferent, però ara només puc fer que recomanar-la, així que si us hi voleu inscriure com aprenents o com a voluntaris, o tenir-ne més informació, només heu d'entrar a la web de Voluntariat per la llengua.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari